Resultados de la búsqueda

L'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) ha anunciat la prohibició definitiva per la seva vinculació amb el desenvolupament de diversos tipus de càncer. El motiu d'aquesta decisió són les més de 40.000 morts directament relacionades amb l'exposició a l'amiant. En concret, s'han constatat casos de càncer de pulmó, mesotelioma, càncer d'ovari o càncer de laringe. Per sort, a Espanya, l'ús d'amiant està prohibit des d'inicis dels 2.000. Però, lamentablement, la seva presència no ha desaparegut de les nostres vides, ja que la immensa majoria de l'amiant utilitzat, encara que ja hagi passat la seva vida útil, segueix present en teulades, cobertes, baixants i altres elements de construcció. És per això que en 2022, la Llei de Residus aprovava un article perquè tots els municipis elaboressin en un any un cens municipal d'elements d'amiant en les seves poblacions i un pla de retirada. Gairebé cap municipi ha complert avui dia amb la normativa, per la qual cosa, la millor manera d'eliminar de veritat l'amiant i acabar amb la seva amenaça per a la salut de la ciutadania és elaborar un cens municipal d'amiant per a poder comprendre la seva amenaça i actuar per a la seva erradicació.

Malauradament, alguns municipis no veuen la necessitat de realitzar un cens de l'amiant que hi ha al seu terme municipal. L'amiant ha estat un problema silenciat durant dècades i, el fet que les seves conseqüències triguin a desenvolupar-se en forma de greus malalties respiratòries, fa que per alguns gestors públics, la seva erradicació no sigui una prioritat. Tanmateix, de les moltes causes que justifiquen la necessitat de fer un cens d'amiant a tots els pobles i ciutats del país, la primera hauria de ser sempre la de protegir les persones més vulnerables. Molts elements d'amiant, especialment les cobertes, conviuen molt a prop d'escoles bressol, col·legis i instituts, cosa especialment greu, ja que el risc de desenvolupar una malaltia respiratòria en el cas d'inhalar fibres d'amiant d'un infant és cinc vegades més gran que el d'un adult. Només a Catalunya, el Govern té detectats 271 centres educatius on cal fer alguna actuació per presència d'amiant. A més, altres edificis amb clara presència de grups de risc, com hospitals, ambulatoris, centres d'adults o biblioteques, tampoc s'escapen de la presència massiva d'amiant els seus voltants. En el cas de Catalunya, la Generalitat ja fa anys que anuncia un cens d'amiant del país que encara no ha arribat. I, paral·lelament, des de l'abril de 2023, demana a tots els seus municipis que compleixin amb la llei de residus espanyola i facilitin els seus censos d'amiant.

En el darrer any, més de 20 ajuntaments catalans ja han elaborat el seu cens de cobertes de fibrociment amb presència d'amiant gràcies a la seva col·laboració amb Detecta. La Llei de Residus espanyola obligava a tots els municipis a estatals a presentar un cens d'amiant i un pla d'enretirada abans del 9 d'abril del 2023 i, en els darrers 12 mesos, els ajuntaments que han confiat en Detecta han pogut complir amb aquest mandat legal. Fa anys que, a Catalunya, la Generalitat anuncia un cens d'amiant de tot el territori. Tanmateix, aquest cens no arriba i el mateix full de ruta de la Generalitat obliga els municipis a fer el seu mapa de presència d'amiant i reportar les dades dels elements identificats.

Segons ha informat recentment la Generalitat de Catalunya, només un total de 73 ajuntaments catalans han presentat els censos d'elements d'amiant i cobertes de fibrociment. Això suposa que només el 8% dels consistoris compleixen amb la Llei de Residus estatal, que obligava a presentar aquest cens abans del 10 d'abril del 2023 juntament amb el pla d'enretirada de l'amiant dels municipis. Dels 73 casos, en 47 s'ha comunicat que hi ha presència d'amiant en diversos punts, mentre que en 26 els consistoris asseguren que no hi ha rastre del material als seus municipis. La Generalitat prefereix no detallar quins municipis han presentat el cens i quins no, però concreta que la majoria d'ajuntaments que ho han fet són de municipis petits.

Font: Generalitat de Catalunya En el marc de l'elaboració de la futura Llei de l'Amiant de Catalunya, la Generalitat acaba d'habilitar un formulari perquè els ajuntaments puguin complir amb la Llei de Residus 7/22 i entregar els censos dels elements d'amiant en instal·lacions públiques i privades al seu municipi, així com els plans d'erradicació d'aquests. La Llei estatal obliga a tenir un cens de cobertes de fibrociment i altres materials d'amiant als ajuntaments i, amb aquest pas, la Generalitat ha volgut facilitar la tramesa d'aquests documents al mateix temps que ha habilitat un document de preguntes freqüents per ajudar els municipis en aquesta tasca.

Un incendi en una nau industrial a Terrassa ha tornat a posar de manifest la necessitat per als ajuntaments de tenir un cens dels elements d'amiant i un pla de retirada d'aquests, com obliga la Llei de Residus i Sòls Contaminats. L'interior d'aquesta nau de Terrassa va començar a cremar, destrossant el sostre de fibrociment d'aquesta, cosa que ha convertit a la zona, amb diversos pisos residencials voltant, en altament perillosa. De fet, desenes de veïns han hagut de ser aïllats davant aquesta amenaça. Les cobertes de fibrociment són presents en tots els municipis i, en treballar amb múltiples ajuntaments, estem veient que moltes vegades estan situades prop de llocs molt sensibles com a escoles, centres mèdics, restaurants, parcs, etc. D'aquí la necessitat de comptar amb un bon cens d'elements d'amiant i fibrociment com a primer pas per a la seva erradicació.

Ecologistes en Acció ha denunciat a l'Ajuntament d'Alacant per l'incompliment de la Llei de Residus perquè, en haver-se complert un any de la seva publicació, el consistori encara no ha presentat un cens amb els elements d'amiant ni un pla per a la seva erradicació. "Són palpables els retards de retirada d'aquest perillós material d'edificis públics com els col·legis, i a això cal afegir un risc major donada la quantitat d'abocaments d'obra incontrolats, amb percentatges d'amiant, que proliferen per tot el municipi", han criticat des de l'entitat ecologista. Aquesta és la primera de les moltes denúncies que poden començar a produir-se contra els municipis de l'estat espanyol. El termini per a realitzar el cens d'elements d'amiant va acabar el 9 d'abril de 2023, en complir-se un any de la publicació de la Llei de Residus, per la qual cosa els ajuntaments ja haurien de tenir el cens i el pla de retirada.

Arran de la transposició de diferents directives europees de residus, l'Estat espanyol va afrontar durant 2021 i 2022 l'aprovació d'una nova Llei de Residus que va suposar el primer gran pas per a afrontar l'erradicació de l'amiant en el nostre territori. ​ Aprovada el 8 d'abril de 2022, la nova Llei de Residus obligava a tots els municipis a realitzar un cens d'instal·lacions amb amiant i a presentar un pla per a la seva retirada. Aquesta informació ha de ser pública i compartir-se amb les administracions autonòmiques competents perquè es pugui fer un correcte seguiment de la seva eliminació. ​ Aquesta fita va ser conseqüència de desenes i desenes d'entitats socials que han treballat durant els últims anys per a posar en relleu l'amenaça de l'amiant, durant tant de temps silenciada. I més concretament de la plataforma social que ha exigit la inclusió del cens com a primer pas en aquesta nova Llei de Residus. ​ Ara, es compleix el primer aniversari d'aquesta fita, i és el moment de veure el compromís real de les administracions envers les víctimes potencials de l'amiant i de complir amb la llei, que un cop passat un any, ja obliga els ajuntaments a tenir el seu cens d'elements d'amiant als seus termes municipals.

La població del Garraf ha confiat en DetectA per identificar les cobertes amb possible presència d'amiant el seu territori com a primer pas de la retirada definitiva d'aquest element cancerigen de la seva població.

Fa temps que sabem de les conseqüències de l'amiant i fa temps que sentim moltes entitats reclamant solucions, però, les seves fibres, la seva presència ha resultat invisible per a les administracions durant dècades. Per sort, i gràcies a la lluita de diversos col·lectius, això fa anys que està canviant. Extreballadors i treballadors afectats, veïns i famílies que hi conviuen de prop i l'experiència de diversos països més avançats en la lluita contra aquesta substància cancerígena han transformat l'amiant d'amenaça silenciosa, a problema prioritari per l'administració pública. I a aquest caldo de cultiu s'hi sumen les directives europees, que obliguen a la seva retirar total de tots els edificis públics o molt transitats en 2028 i a la retirada general en 2032. En l'àmbit català, s'està redactant un pla nacional per a la seva retirada i una llei per a la seva erradicació, mentre que a Espanya, la nova llei de residus que s'ha d'aprovar aquest 2021 també està previst que inclogui un apartat dedicat a l'amiant. Per primer cop, l'administració sembla decidida a tractar el tema com un problema de salut general, el primer gran pas que demanen tots els col·lectius afectats. I, a partir d'aquí, detectar tot l'amiant i dimensionar, per primera vegada, la magnitud del problema. És el moment.

La detecció d'amiant és un tema important en la seguretat i la salut ocupacional. L'amiant és un material fibrós que es va utilitzar àmpliament a la construcció fins que es va prohibir el seu ús en molts països a causa de la seva perillositat per a la salut. L'exposició a l'amiant pot causar malalties greus, com el càncer de pulmó i el mesotelioma, per la qual cosa és essencial detectar i eliminar l'amiant en els edificis. A Catalunya, s'està duent a terme un cens d'amiant i fibrociment per identificar edificis i estructures que continguin aquests materials. L'objectiu del cens és tenir una visió general de la presència d'amiant a Catalunya i establir un pla d'acció per a la seva eliminació. El cens d'amiant i fibrociment a Catalunya es va iniciar el 2018 amb l'objectiu d'identificar la presència d'aquests materials en edificis i estructures. El cens es va dur a terme en col·laboració amb els ajuntaments i les associacions de propietaris, i es va utilitzar per recopilar informació sobre la ubicació i la quantitat d'amiant i fibrociment presents en els edificis i estructures. DetectA identifica cobertes de fibrociment a través d'un model totalment innovador basat en l'ús de les xarxes neuronals i imatgeria aèria. L'objectiu és eliminar l'amiant de tots els edificis públics el 2028, i de la totalitat del territori el 2032, tal com marca la normativa europea. ​ Detectar la presència d'amiant de manera eficaç, eficient i ràpida és possible gràcies a la tecnologia i ens permet optimitzar els recursos per solucionar aquesta amenaça silenciosa que ens afecta a tots i totes.

Ahir, vam conèixer els plans de la Generalitat de Catalunya per aconseguir erradicar l'amiant del seu territori. Es preveu que ben aviat s'aprovi el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya i que aquest sigui el primer pas per poder eliminar l'amiant del país en els pròxims 10 anys. De totes maneres, el Govern porta ja alguns anys fent anuncis en aquest sentit que després no s'han acabat de concretar completament. Si més no, és simptomàtic que l'any 2022 no es convoqués cap mena d'ajuda per a la substitució de cobertes d'amiant, una pràctica que es venir desenvolupant en els últims anys. Per tant, més enllà d'anuncis, el que es necessita és concreció i, el primer pas és elaborar un cens fiable i eficient de la presència real d'elements d'amiant a Catalunya. Només un bon cens que dibuixi la situació real de la presència d'amiant permetrà començar a solucionar el problema.