Fa temps que sabem de les conseqüències de l'amiant i fa temps que sentim moltes entitats reclamant solucions, però, les seves fibres, la seva presència ha resultat invisible per a les administracions durant dècades.
Per sort, i gràcies a la lluita de diversos col·lectius, això fa anys que està canviant.
Extreballadors i treballadors afectats, veïns i famílies que hi conviuen de prop i l'experiència de diversos països més avançats en la lluita contra aquesta substància cancerígena han transformat l'amiant d'amenaça silenciosa, a problema prioritari per l'administració pública.
I a aquest caldo de cultiu s'hi sumen les directives europees, que obliguen a la seva retirar total de tots els edificis públics o molt transitats en 2028 i a la retirada general en 2032.
En l'àmbit català, s'està redactant un pla nacional per a la seva retirada i una llei per a la seva erradicació, mentre que a Espanya, la nova llei de residus que s'ha d'aprovar aquest 2021 també està previst que inclogui un apartat dedicat a l'amiant.
Per primer cop, l'administració sembla decidida a tractar el tema com un problema de salut general, el primer gran pas que demanen tots els col·lectius afectats. I, a partir d'aquí, detectar tot l'amiant i dimensionar, per primera vegada, la magnitud del problema.
És el moment.